Godspeed You! Black Emperor – Apolo 29.01.2011

Gran, molt gran. GY!BE tenen un directe que els àlbuNs només deixen entreveure.
El primer que et crida l’atenció, sobretot si està petat i et toca darrera del tot, on vagament els pots entreveure, és el desplegament visual. Projeccions lentes i repetitives que enllacen els loops musicals i dialoguen amb cada un dels instruments en escena (la òstia! sóc un poeta de l’estil revista go mag) al millor estil del Heima de sigur ros. Gairebé tot rodat en super 8, que li dona aquell color i gra especial que, almenys a mi, em recorda els videos de peque (ja hi torno, ja m’animo!). Potser per això el trobo molt càlid.
Hi ha qui dirà que els videos amb els moviments d’animals repetitius (com els de manades d’ocells) o clavar la càmara darrera el tren i anar filmant
o intercalar plànols i textos antics està molt sobat. I què. M’he menjat moltes truites i si estan ben fetes em segueixen venint de gust.

Musicalment, van posar sobre l’escena el millor del post-rock. Temes llargs, hipnòtics que poc a poc et van posant en sintonia. Començant amb els seus
típics puntejats de guitarra acompanyats de violí i cello per crear l’atmòsfera mentres notes que el baix i la percusió (millor dit els baixos i les bateries, perquè doblen de tot, per si de cas) va pujant les revolucions i…
flash! de cop i volta estàs inmers en la potencia sonora i rítmica de les guitarres de David Bryant i Mike Moya, les quals gairebé despleguen la mateixa força que els millors Explosions, petita mancança (per dir-ho d’alguna manera…) que, en general, supleixen amb la brutalitat rítmica de les bateries i baixos.

Dues hores de generòs concert del que em sembla difícil destacar algun tema, més tenint en compte que arriba un moment en que la memoria em juga males passades. Potser, per dir-ne un, la molt aplaudida i esperada Dead Metheny (que em va bé pq és molt fàcil trobar-ne una versió directe correcte ;))

Fins i tot el so de l’apolo era bastant correcte (quan deixaran de distorsionar els baixos en aquesta sala?).

Punt negre? Home, potser no cal tocar assegut al terra de l’escenari. Ja era prou complicat veure res entre tant de tarro com perquè encara ens compliquessin més la vida. I algun guinyo de complicitat amb el públic tampoc estaria malament. De fet, la formació que monten dalt l’escenari ja et fa pensar que estaran més pendents del que passa entre ells que del que passa a la sala. Benvingut sigui si el resultat és el que van donar.

Resumint: el primer candidat al Fuck Yeah! 2011.

ps: estic intentant escanejar l’entrada, per posar-la de capçalera, però no hi ha manera. putos tecles inútils…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: