paths of glory: dijous 26

no hi ha millor manera de començar el dia que amb algú que no sigui molt desagradable de fons (dijous ha tocat of montreal), que no aniries a veure en condicions normals però que la combinació birra gratis i gespeta fa que no tingui rival.

A partir d’aquí el primer descens de les escales que porten a mordor-pitchfork. Caminadeta per anar a veure glasser.

El primer concert sempre és un xic fred i, a més glasser et plantegen acomodar-te. Molt més de club que de sound. Només diré que correctes, tirant a aburridets, però que compleixen perfectamente la funció d’anar-te imbuïnt de l’ambient del festival i propiciar les primeres trobades.

Com la següent opció, Grinderman des de la gesta i les birres, que et fa perdre intensitat en el concert però et permet anar preparant la nit!

És bo aquest xavalet, que tot just comneça i que anomenen Cave… llàstima no prestar-li més atenció…

I ara sí, el primer dilema, decisió caribou – interpol. Complicada.. El d’interpol de dimecres era insuperable i per poc que patinessin a llevant, un escenari menys adient als meus gustos, el gust de boca que quedaria no seria el mateix.

Així doncs, va guanyar la segona oportunitat a caribou sabent que si els dos primers temes no funcionaven la sortida era ràpida. Aquest cop al ATP, durnat molt de temps el meu escenari favorit del primavera i, per dimensions, molt més propici per la posta en escena del canadenc, enamorat del seu quartet tocant tots molt junts.

Millor, molt millor. El bateria no patinava i, en algun moment, va ser inclús un metrónom, les veus de Daniel Snaith recuperaven el seu timbre i els que estàvem allà era per disfrutar del concert i no per ser la única opció disponible.

Bon concert, amb temes meravellosament hipnótics, que vas repetint mentalmente durant dies, però sense l’explosió rítmica que m’hauria deixat en extasis. bé, salvant el tancament amb sun.

Éxtasis que es començava a coure amb la gran el·lecció de dijous: oblidar-me de S4lem per disfrutar com un… a Gold Panda. Qui, en mostra de deferència per la nostra assistència, va oferir un tros de sessió.

Deixant un xic de banda el seu happisme habitual va tirar per una línia amb una base més poderosa. Beats més marcats, ideals perquè un arrítmic com jo li doni a la zapatilla sense por.

Deixo una sessionta seva aquí.

En acabar visita corderil al jagermeister vice, per seguir la festa, amb l’únic criteri del consell del pastor. A vegades cal seguir al pastor i aquesta era una d’elles, tot i que alguna de les ovelles ja el tenia una mica coll avall. Lüger van resultar ser una tremendíssima banda. Desbordant energia amb métrica heredada del krautrock, amb un punt d’oneida i un bon ús dels samplers van fer que ens ho passèssim teta. Bravo per aquest quintet de madriles pq, amb un sol àlbum a les esquenes han aconseguit donar un senyor espectacle. En majúscules. I per si no n’hi havia prou, aquí teniu lp senceret.

quines grans sorpreses  estan sortint a bandcamp!

la penúltima de la nit va ser per Factory Floor, més que correctes, prou contundents pel que s’esperava però jo els hauria intercanviat d’hora amb lüger.

Com que ja no espero que em cregueu us en deixo un tema.

i rematant Girl Talk, petardeo per tancar la nit.

bon final per una gran jornada.

2 comentarios
  1. Txus dijo:

    Caribou-Gold Panda-Lüger són Triple Hit Combo de l’Street Fighter!!!
    Al proper post: menció especial al programador de l’escenari Jägermeister-Vice, per favort 😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: