breu història del meu #pc11 (i II)

dia curiós el dissabte, amb alguna cagada però de balanç molt positiu.

Franc3s

Catalogar-los de músics em sembla un insult per la professió. Fa molt de temps que no veig a ningú (damunt d’un escenari) tan limitat a la bateria. La resta… Això sí, molt ben pentinats.

Thank you

Sorpresa d’algú totalment desconegut per mi, proposta dins el showcase de thrill jockey records . Sense ser la hòstia van ser la mar d’agradables. I molt agraïts. Sento que el video es senti com una merda però poca cosa més he trobat.

John Maus

Gran timador, rei del karaoke, geni del marketing… no em va agradar gens. Ni a mi ni en toniroc. Ens vam aixecar i vam marxar. Una cosa és segura, no deixa ningú indiferent. Ha generat més literatura i discussió que ningú. Amb video dedicat al serbio.

High Places

Progressen adecuadamanet. Tot i sentir que només en vaig fer un tastet em van semblar més complerts que al club del 2009.

Hyetal

Molt, molt bé. Tant que va tocar apurar-lo fins al final abans de caure, altre cop, als 90. Hi ha qui diu que el seu directe recorda al onirisme de teebs. Ok, però l’hem de passar de voltes.

Superchunk

No seré jo qui nombri superchunk en va. Qualsevol opinió cal preguntar-la a en txuslee qui, a casa, és més del No Pocky for Kitty.

Factory Floor

Out. En 10 minuts vaig passar del ‘com mola’ al ‘marxem d’aquí?’. No se empalmar concerts, necessito uns moments de desintoxicació i aquest m’estava deixant fred. Molt repetitius, la percusió no em sonava a res…

Com Truise

Al final es va imposar la lógica, actuant abans que lavelle, amb sorpresa incluida (per mi): bateria damunt l’escenari. Un regal. Em va convèncer com va defensar la seva proposta electrònica, amb aquest so analógic, carregat de sintetitzador, d’arrel vuitantera. Potser més calmat del que imaginava. Bon fixatge.

James Lavelle

és un quillaco: mànigues arremangades, gorra i ulleres de sol enmig d’estètica eclesiàstica. Però és un quillaco que sap el que es fa. Per combinació d’hora i gustos personals, algun tema arrancava massa lent però un cop dins zasca! zapatilla al canto, que és el que (em) toca a partir de certs moments. d’UNKLE poc recordo (2-3 temes) així que potser algú es quedaria amb un pam de nas esperant una altra cosa. A més, vaig batre el meu record personal: 5 cops em van demanar pirules durant la seva sessió.

.

El diumenge amb Aliment al Marula (qui collons ha fotut allà aquelles columnes?!) i els Autumn Comets (ben divertits, a part de bona banda que són) van servir per acabar de matar el primavera. Agotat i content.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: