friday broken playlist

Potser perquè tinc deficiències rítmiques sempre he estat un amant dels sincopats. Potser per la meva (petitíssima) formació musical sempre he tingut molt interès en veure’ls amb melodies instrumentals.

I aquest any estic de sort. El fills del garage segueixen evolucionant, sembla que al dubstep se li ha il·luminat la cara, els vocalistes propis del r&b prenen més  força que mai, el micro-house segueix estirant-nos (el grime?) cap a la pista, l’ús del glitch i els mini loops vocals utilitzats com a beats fan les meves delícies, el lo-fi (mmm…) entra amb força…

Burial

El mestre del dubstep al ralentí tanca l’any amb tres eps, dos de remixos/col·laboracions (massive attack per una banda i four tet + thom yorke per l’altra) i un en solitari. Sí, desprès de quatre anys.

Burial + Massive Attack, Four Walls (Four Walls – Paradise Circus EP, 2011):

.

NYC (Street Halo, 2011)

.

Machine Drum

És un artista amb el que he tingut molts prejudicis fins a l’aparició de Room(s). És ben cert que en alguns temes el trobo petardo, i a ells m’he agafat per menysprear-lo durant temps, però també és innegable que és capaç de treure peces precioses.

U don’t survive (Room(s), 2011)

.

YnY

.

Sepalcure

El doble-combo-hit de Praveen i Tstewart, aka Braille i Machinedrum.

Pencil Pimp (Sepalcure, 2011) :

See Me Feel Me  (Sepalcure, 2011) :

.

SBTRKT

Bocabadat m’ha deixat amb el seu debut homònim. Wildfire, el primer single, és, simplement, espectacular. Tant que m’ha fet reescoltar Little Dragon només per sentir la veu de la Yukimi Nagano, mostra de que té molt bon ull per caçar vocalistes. Com la Jessie Ware a right thing to do.

Wildfire (SBRKT, 2011):

Right thing to do (SBRKT, 2011):

.

Ride to freedom :

.

Clams Casino

El mini hype I’m God ha descobert a molts un gran músic amb gustos culinaris dubtosos. Per desgràcia algú s’havia de quedar fora en la llista dels 5 fuch yeah i, segur que injustament, el sacrificat va ser el Instrumentals, per molt que sigui recopilació de produccions per altres artistes. La primera meitat de l’àlbum és extremadament embriagadora. A mi, em transporta.

Nature (Rainforest, 2011):

I’m god

.

All I need (Instrumentals, 2011):

.

Hyetal

M’havia passat totalment de llarg fins el #pc11, on va aconseguir convèncer en directe, gràcies al que és un àlbum molt ben construit al voltant d’una gran peça de partida com phoenix.

Phoenix (Broadcast, 2011):

.

Dime piece (Broadcast, 2011):

.

Petons i bon any a tothom!

3 comentarios
  1. rH+ dijo:

    …delicious…as always…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: