rebaixes, 3×1 de sasu ripatti

El micro mutek m’ha deixat amb l’excusa perfecte per parlar d’un music i productor amb mil cares, Sasu Ripatti.

Vladislav Delay

Amb el seu àlies principal,  sota el que ja porta 10 àlbums a les esquenes, acaba d’editar Vantaa (2011). La seva primera entrega amb els colegues de Raster-Noton. No extranya gens que s’hagin avingut i molt menys extranyaria que l’amor durés.

Comencem advertint: Vladislav Delay no és un músic d’escolta fácil. Per molt que se’l catalogui dins de l’electrònica d’ambient, els seus micro beats lents, descoordinats i arítmics et deixen el cos bastant extrany de bones a primeres. Vantaa és un àlbum de principi molt lent amb una intro de tres temes (que et casquen 25 minutets) on sembla que no passa res, però on ja s’adeverteixen les diferències amb els anteriors, principalment amb el Tummaa. Si al Tummaa les capes sonores semblava que dialogaven entre sí (el piano sempre ajuda molt) a Vantaa tot sembla al servei de crear una imatge de serenitat.

.

Serenitat que es trenca en Lauma, una perforadora cerebral a 180 bpm que et deixa cardíac perdut durant els més de vuit minuts que dura. Però ja se sap que després de la tempesta torna la calma.

.

Com més l’escoltes més t’atrapa.

Luomo

També present al micro mutek, és l’àlies que en Sasu mateix defineix com a la seva cara pop-experimental. Excusa perfecte per cabalgar en sonoritats més convencionals i, possiblement, més comercials. El Paper Tigers (2006) ple de pastelositats vocals em va agradar tan poc que ja ni tan sols vaig passar al Convivial (2008). El Plus (2011 – Mood Music) sona diferent al que n’esperava, és house-house, tirant a tech-house. A primer cop d’ull (confesso que no el tinc gaire per la mà) no està tan malament però tampoc tirarem coets.

.

Vladislav Delay Quartet

Per acabar amb la llista de nous àlbums, el del seu últim experiment. També el 2011 estrena àlbum homònim amb el seu quartet, en el que deixa l’electrònica en mans de Mika Vainio (sí, l’ex Pan Sonic) i s’asseu a la bateria. La formació la completen Lucio Capese al clarinet i saxo (amb qui Vainio i Väisänen ja havien col·laborat)  i Derek Shirley al contrabaix.

Tot ell em sembla una amalgama d’influències de cada un dels seus components. Trobem el soroll industrial tan caracterísitic de l’obra de Vainio, l’ambient propi de Vladislav amb tempos eterns però també les llargues notes i improvitzacions del saxo, tan típiques del free-jazz, o pinçats al contrabaix que gairebé semblen drones.

.

.

Llàstima que no els tinguem al Mutek, perquè canvio Luomo per Quartet sense dubtar ni…

I si algun dia recupera a Uusitalo (l’àlies amb el que el vaig descobrir i que més m’agrada) cantarem bingo. I ara sí, el bonus track.

petons

2 comentarios
  1. juanjo dijo:

    vantaa a la saca…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: