LEV 2012

Estic vaguillo alhora de fer cròniques. El LEV no n’és un excepció però l’alegria del newbie m’ha obligat a, ni que sigui, deixar anar 4 notes d’un gran festival. Amb punts millorables, cert, però un grandíssim festival.

Divendres

Vittus & Paul Prudence

La unió entre la música de Ramón Prada, a cavall entre les micro melodies de piano i viola i el glitch, amb els visuals de Paul Prudence, pausats, senzills i harmoniosos, va resultar la millor manera de començar el LEV.

.

Soap&Skin

La neneta, amb tocs de diva post-apocalíptica, té molt ganxo escénic. Té força i té presencia però no tanta com per arrencar la tremenda ovació generalitzada que es va veure al teatre. Masses altibaixos, en un directe correcte, com per meréixer tanta rescompensa.

Ghospoet

Va deixar el llibre de poesia que portava a sobre durant el Sonar per enfundar-se la caputxa. Altament enérgic i ballable va demostrar que es capaç de portar el seus temes i, per tant, el seu directe cap allí on la ocasió o requereix. Simplement espléndid.

Posats a no deixar un directe que no té res a veure amb el que va passar, millor deixo el clip de l’últim single.

Prefuse 73

Lleugerament descebedor. Se’m va confirmar com un bon creador de temes però en cap moment va semblar que estigués fent altre cosa que deixar-los caure, un darrera l’altre, sense sentit ni massa criteri. Aquest live el necessita millorar.

Byetone

Gran gran gran. Cal que ens diguem res d’Olaf Bender?

Dissabte

 1024 Architecture – Euphorie

Bombazo. Una autèntica perla. 1024 Architecture no ofereixen un concert amb visuals, ofereixen un espectacle complert  on tan important és un element com un altre i, sobretot, com interactúen ells amb el que els envolta a l’escenari. Juguen amb la projecció en múltiples pantalles semitransparents, donant així prespectiva i profunditat als visuals, tal com van fer en el seu moment per etienne de crecy, però millorats. Molt dinàmic i, cosa poc habitual, ple de sentit de l’humor. Memorable el moment en que controlen les partícules luminiques amb el màstil-làser. Brutal.

Ryoichi Kurokawa

Cada una de les seves composicions de kurokawa, tan sonores com visuals, destila elegancia per tots els costats. Preciosista i detallista alhora que enèrgic, és altament capaç de generear les atmosferes més envolvents i claustrofòbiques o endinsar-te dins l’industrial més cru i sec.  Deixo aquí el link del video (de molta millor qualitat) de la exposició que mostrava en paral·lel.

Árbol

No discutiré amb ningú que potser no era al final de la jornada al teatre quan Miguel Marín encaixava millor la seva proposta musical i escènica, amb només els músics en formació austera damunt l’escenari. Que baixava el punt de voltes i, això, a vegades, es difícil d’encaixar. Tot i aquest però no queda dubte que Marin és un gran músic i, amparat per spa.rk, dona la sensació que se sent completament lliure per fer el que li vingui en gana.

.

Mika Vainio

Mika és Mika i no perquè si. Molts dies ens separen d’aquells inicis amb pan sonic, molt a plogut i molts hem mamat del soroll del finlandés, qui, amb els anys, ha perdut part de subtilitat, encarant greus i bombos atronadors que provoquen la reverberació de tot el que troven al seu pas. Molt sobri i molt directe, per mi, un dels millors. Però bé, ja em tenia guanyat abans de començar.

Kuedo

Tenia moltes esperances en el directe d’aquest home. Sense cap tipus de dubte les va superar amb escreix. Un directe picadet picadet on tot encaixava. Bé, tot menys el volum de xerrameca i el nivel de llum, que perfectament es pot apreciar en el video del live.

Per definir-lo em quedo amb el que en diuen els del LEV:

‘Footwork, hip hop sureño, sintes de los 80s, sonidos envolventes y melodías obsesivas y tremendamente futuristas…..  ha sabido metabolizarlo todo a la perfección, entre referencias a Vangelis y el imaginario sci-fi, para invitarnos a convertirnos en androides que sueñan con ovejas eléctricas y regalarnos uno de los discos más impactantes de todo 2011. El futuro está aquí.’

A partir d’aquí la nit va decaure, Holy Other va ser tant previsible que aburria, Various Production, encara que animadets, no són del meu pal i tot just quan Anstam m’estava retornant el ritme als peus (no anava gens malament el xaval) van tancar barraca. Tota un llàstima perquè un festivalón com el LEV es mereix millor final.

ps: gràcies BassBossMusic per gravar i pujar els directes!

ps2: veient el directe de Lippok em destrossa l’ànima no haver-hi arribat.

1 comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: