unsound 2012 – highlights (i)

Parlar de highlights en un festival tan impressionant, amb un cartell cuidadíssim i unes localitzacions de luxe, resulta molt complicat. Si a sobre afegim la proximitat de la organització i familiaritat amb que es barreja tothom, públic i artistes, el converteixen en un trobada especialment càlida i enriquidora. Segur, m’acabaré allargant.

Diumenge 14. 

KTL @ Engineering Museum. El projecte compartit entre O’Malley i Rehberg per musicar una de les darreres obres de cine mut, Sunrise, va resultar ser una petita decepció. Per molt que et puguin convèncer els drones de KTL, aquests no anaven gens lligats amb la imatge, ni per accentuar l’emotivitat del moment ni per generar l’atmosfera dels impassos argumentals. En tot moment vaig estar veient una obra i escoltant-ne una altra. I no, no es tracta d’això.

Dilluns 15.

El primer contacte amb el Manggha Museum va venir de la ma de l’infalible Kevin Drumm. Amant de l’austeritat, tranquilament assegut i envoltat de fum, només va necessitar un parell de freqüències per possar-se el públic a la butxaca i, de pas, fer tremolar tot el que se li posava per davant.

Ració curta però intensíssima de sorollisme per deixar pas a l’histrionisme de Vatican Shadow. Molt contundent, amb tots els temes pujats de voltes i forta presència del September Cell i el Knee BeforeFernow va aprofitar al màxim les llargues seqüències pregravades per exercir d’animador, tant ballant enèrgicament com jugant amb els seus companys inseparables: walkmans i cassets.

Tancant el museu van quedar Fushitsusha. Sense paraules. És millor que n’enganxeu qualsevol vídeo per veure l’alternança entre moments molt contundents de guitarra i bateria amb altres extremadament  lents, minimalistes.

Dimarts 16.

De llarg el dia més fluix musicalment. El primer plat consisitia en una altra ració de pel·lícula musicada al Officer’s Casino. Aquest cop a càrrec d’Andy Votel, sobre la remescla d’un antic film per canalla. La majoria del públic polonés, que sí coneixia l’obra, va sortir descolocat al haver quedat tergiversat tot el fil argumental de la història mentre els qui, com el menda, no en teníem cap referència, la vam poder disfrutar més. Sobretot la primera meitat, on els tocs electro i el glich ajudaven a retornar al mon dels robots de 8 bits.

Ja més tard, al Manggha, Ducktails va intentar jugar la seva carta més experimental. Amb poca fortuna. Va sonar excessivament a organillo, a casiotone programat amb el primer ritme de la llibrería.  Teengirl Fantasy van rematar la nit millor del que esperava, que tampoc vol dir bé, però em sembla il·lícit criticar-los el directe quan no em convencen en àlbum.

apa, demà (crec) més.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: