unsound 2012 – highlights (ii)

Dimecres 17.

Tot just després de fer el friqui a gust i assistir a una de les conferencies (totes gratuites) que organitza el festival, Hecker i Lopatin junts són massa temptadors com per no fer el friqui, tocava visita a club local per veure artistes locals. El duo T’ien Lai, apuntats a la moda dels emmascarats, es van passejar entre l’ambient i el drone, modulant el que captaven amb la seva vella radio. Subtils, van intercalar moments molt interessants amb altres d’apatia.

Ja de tornada al Manggha, corrents, per enganxar un trio de luxe. El meló el va obrir Haxan Cloak amb una demo jugable de que més caxarros no vol dir fer ni més ni millors coses. Acompanyat per uns visuals austers, en la seva línia, va presentar el seu últim treball. Brillant. Pole, molt més lluminós, es va veure una mica afectat per la hòstia que (jo) havia rebut amb Haxan Cloak, en especial amb aquest final.

Però Pole segueix sent Pole i manté la capacitat, no intacta, val a dir, per hipnotizar via dub. I de la hipnosis passem a ATOM TM. Uwe Schmidt és un punt apart. Poques persones poden lligar un espectacle tan complert. Et bombardeja amb ritmes trenca pistes barrejats amb un sentit de l’humor molt autoparòdic i irònic mentres ell es manté immutable, mantenint el tipus d’alemanot de la gestapo. Els visuals acompanyen a més no poder, conjugant l’aspecte fred de les antigues pantalles de fósfor verd amb videos de factura casera on surt fent el burro. A destacar el moment en que comença a jugar sonorament amb les lletres que conformen ATOM, sonant grandiloqüent i fanfarró fins a deformar-ho a base de loops i repeticions i aconseguir autoanomenar-se TOMATO per, tot serguit, aparèxer en un video tallant-ne per l’amanida. Molt respecte per qui et destrossa les cames i es riu de si mateix amb tanta soltura.

Dijous 18.

Ben entrats ja en la vorágine del festival, el millor era no fer tonteries i reservar-se pel plat fort. A la St. Katherine’s Church, Hecker i Lopatin ens havien de presentar el seu primer treball en col·laboració. Tothom espectant (malgrat el timo de la estampita Holter: 3 temes i 20 minutets, per bons que siguin, no arribaran mai als mínims per ser considertas un directe), tot llest, l’esglèsia a vesar. Dir que anava molt predisposat a que m’encantés, segurament, es queda curt. No en va són dos dels meus artistes preferits. En prespectiva, tampoc hauria fet falta. La conjunció dels dos és complementaria com poques. Hecker domina a la perfecció la creació d’atmosferes mentres Lopatin té una sensibilitat especial pels detalls, per les petites melodies. Si, a sobre, la sonorització és boníssima, l’acústica (i estètica) propia de l’esglèsia et submergeix en cada un dels drones deixant-te entremig del somni i la vigilia, en aquest estat en que el temps passa volant tot i ser molt intens.

La nova música sacra et deixa tovet tovet per encarar el que queda de dia, com no, al MangghaHolly Herndon, simple, correcte i ballable, va deixar pas a Evian Christ. L’últim exemple d’imberbes hip-hoperos adictes al subgreus va conduir una bona sessió que va deixar més que contents als aficionats al génere. Malgrat les bones maneres van ser un simple passatemps per mantenir-nos expectants. Un cop Emptyset es van colocar damunt l’escenari era moment de deixar-se d’hósties. Premuda d’accelerador del seu noise rítmic. Talls de Emptyset (àlbum homónim) i Demiurge pujats de voltes amb l’estructura techno molt més marcada van deixar-nos una primera meitat de concert impressionant transmetent en tot moment frescura en els temes. La seva herència està clara però sonen diferent. En repassar el Medium perden aquest punt de sopresa i innovació però segueixen sonant brutals. En tots els sentits.

Una desgracia per Factory Floor qui, limitats, es dediquen a fer música per passats i amb Emptyset davant se’ls nota més. No vol dir que no siguin capaços d’enganxar bons ritmes, inclús bons temes, però la filosofia del sempre high, sempre a tope, perquè sí, acaba cansant. I així ens els vam pendre, com un intermig fins a Shed. Moltes expectatives havia aixecat l’home qui, conscient de que en ell requeia el final de festa, va aprofundir en el que sembla que està sent la seva línia evolutiva (no cal oblidar les últimes col·laboracions amb Modeselektor i Dettmann, aka A.T.O.L), deixant una mica de banda contratemps i dub per encarar el 4/4 amb convició. Ben entes el moment, ben jugat.

apa, fins al 3. petons

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: