Friday Playlist : From noise to techno

TooMuchSignalMarketingNoise

Després de donar-li alguna volta m’he acabat decantant per mantenir el títol que originalment havia pensat per la playlist ja que en escència recullo majoria d’artistes que presenten un petit denominador comú: noise & beats. O com simplificaria en serbio, ruido con bombo.

La jugada no és pas nova però ha pres la suficient contundencia perquè s’hagi extès a tort i dret. Antics productors de noise que cada cop prioritzen més les seqüències rítmiques de regust techno, zapatilleros techno que viuen una segona juventut abraçant l’industrialisme o harcoretas i punkarres que de cop veuen en els cacharrillos una nova via d’expressió són alguns del exemples d’aquesta llista.

Les primeres notes en aquesta línea d’expansió de la brutícia sonora les veig en l’Alemania que abandona el minimalisme (raster potser en té alguna responsabilitat) i ràpidament la vella guardia Britànica (sandwells, downwards & co) agafa el relleu presentant un techno dur i contundent, abonant-ho tot perque els nou vinguts al soroll (raime, haxan, kerridge…) hi donin una volta extra.

Ara sembla que dels bastardos ens inundaran a referències interesantíssimes (lies, hospital…).

–          Pete Swanson – punk authority  (2013) – life ends at 30.

Aka l’home de la fregona al cap, segueix evolucionant la línia descaradament marcada amb el Man with Potencial. Em fascina com tenint la predilecció que té per alguns aguts i estridencies m’agradi tant. Només un però: la vida és millor després dels 30.

.

–          Metasplice –  infratracts (2013) – cylindrics

El duo de Philadelphia són els culpables de tot aquest rollo (léase post) per la quantitat d’elogis rebuts pel seu llarg de debut.  Musicalment agermanats amb Swanson per la paleta sonora que juguen, m’han costat més d’una, i de dos, escoltes acabar acceptant que estem davant un gran àlbum.

.

–          Vatican Shadow – remember ur black day (2013) – remember ur black day.

Probablement l’àlbum més net, amb més influències (si hi tenim un tema heavy!) i més fluix de Fernow amb el seu àlies militroncho.

.

–          The Haxan Cloak – excavation (2013) – the mirror reflecting (part 2).

Res a dir, impecable planxat i impecable en directe. Triar entre la capa haxan i raime és un compromís pitjor que escollir entre el papa i la mama.

.

–          Samuel Kerridge – a fallen empire (2013) – chant

Després de l’impecable set que es va cascar per rematar la nit del unsound, amb estocada a la jugular, només tinc bones paraules pel niñato.

.

–          Oake – offenbarung (2013) – erajh nur dwfa

Sang nova, com Kerridge, pel segell de Regis. Firmen dos ep aquest any passat i estic amb candeletes esperant el llarg de debut. Foscos, opresius, angoixants, contundents… De traca i mocador.

.

–          Prostitutes – crashed interior (2013) – dial tone degradation.

James Donadio segueix el camí obert amb Psychedelic Black per seguir-nos percutint intensament el cerebelo.

.

–          Powell –  fizz (2013) – fizz

El projecte de Powell em sembla molt interessant. La simplicitat (minimalisme inclús) amb que construeix els temes el veig d’una dificultat extrema. Línea de baixos i bombos poderosa, samplejada sempre (diria) que dona un toc añejo a les produccions, portada a l’extenuació, tant física com mental, sobre la que es creuen samplejats vocals i soroll.

.

–          Emptyset – recur (2013) – disperse

El duo alemanote en casca una de cal y una de arena. Van (i es van) posar el llistó tan i tan amunt que no sempre es pot estar al nivell de les espectatives autogenerades. Tot i això, una referència ineludible.

.

–          Diamond version – ep 5 (2013)  – the future of memory

Noto i Bender. Again. Que no faltin.

.

–          Container – adhesive – glaze (2014)

Per haver declarat en nombroses ocasions que ell, al techno, hi ha arribat de rebot, ho rebenta que dona gust. Llargs que no són mai llargs i sessions d’intensitat màxima concentrada.

.

–         Mika Vanio – kilo (2013) – cargo

Last (per baixar el ritme) but not least, ja que tot el que corre per aquí dalt no tindria sentit si en un bon moment de la meva vida no m’hagués creuat amb pan sonic i el seu meravellós vakio. Des de llavors no em perdo res que produeixi cap dels dos finesos.

Parafrasejant en mateo marcaron los golden years de IDM/industrial/noise/suputamadreconlosgenerosdemierda. I tot i així tinc la sensació que se’ls té oblidats o, si més no, menystinguts.

.

Apa, petons.

ps: crec que ja puc dir I’m back!

2 comentarios
  1. txuslee dijo:

    Marxo molt content després d’escoltar la llista 🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: