Banda sonora del dia: Vatican Shadow

No descobrirem ara que Dominick Fernow és hiperactiu. No sap parar. Ja tan sols firmant com a Prurient és inabarcable. Si a més sumem Cold Cave o Ash Pool amb la direcció de Hospital Productions no acabo d’entendre d’on ha tret el temps aquests dos darrers anys per plantejar-se el projecte de Vatican Shadow.

Sense dubte que li agraeixo perquè és l’alies sota el que més em triomfa. De llarg. I com a Vatican Shadow tampoc sap parar. En dos anys s’ha cascat la hòstia de temes, editats en tots el formats possibles per dificultar la recopilació. Vaja, que algunes de les històries en casset m’han costat un colló de trobar. Però anem al trapo.

Estem davant d’un enamorat dels sons crus i metaleros, que aprofita l’excusa per plantar-se dins el terreny del techno industrial. Té la gràcia (una d’elles) d’estar allunyat, molt allunyat, de Berlín (crec que ara corre per LA), fet que segur l’ajuda a apartar-se dels beats nets i impecables de tot el que envolta l’òrbita germanofílica. L’industrial de Fernow és brut, ple de soroll.

I no acaba aquí, perquè ens queda la segona gràcia, el rerefons descaradament witch. Tots els temes tenen la melodia o els efectes de fons de baixos, plats o gongs reverberants tan propis de gent de TriAngle com Holy Other i oOoOO. Gens malament.

Kneel Before Religious Icons – 2011

El seu únic llarg, en el sentit estricte de la paraula, és el millor exemple del ventall que explora, des de temes ballables i/o pujats de bpms fins a altres més ambientals.

Shooter In The Same Uniform As The Soldier

.

Missing Hmm 364 Squadron Purple Foxes Assassins

.

Iraqi Praetorian Guard – 2012

Dos temes molt més ambientals + un bon remix.

.

September Cell – 2012

Ep de quatre temes que són una meravella. El trobo el més treballat de tots. En altres peces podem criticar-li la seva linealitat i, potser, simplicitat. L’hàbit de crear atmosferes pesa. A September Cell gasta (sense passar-se!) major complexitat rítmica, les capes sonores estan més definides i el soroll no és tant blanc, arribant a ser part important del ritme.

.

Ni dels noms dels temes, ni dels àlbums, ni de les portades en direm res perquè sino no acabem en dies. D’això se’n diu quedar-se a gust!

Apa, petons i fins ara.

5 comentarios
  1. juanjoarana dijo:

    thumbs up for the techno-boy!

  2. TheMarcianero dijo:

    gracias, discos como estos son un verdadero placer…

Replica a juanjoarana Cancelar la respuesta